En un principi, a Barcelona, només n\’hi havia d\’haver una, de torre. Una torre que contingués la maquinària per controlar el sistema d\’aigües i llums de tota la muntanya de Montjuic; una torre operativa, que fos bonica per fora i funcional per dins, des de la qual els tècnics de llums i fonts poguessin tenir una visió panoràmica de tota l\’àrea que estava al seu càrrec. I així era: els operaris veien les fonts i veien la Torre de la Llum, que servia de far des de la plaça de l\’Univers, i veien els ciprers de vidre i ferro forjat il·luminats al llarg de l\’Avinguda Reina Maria Cristina, i potser, també, veien algunes de les 45 columnes dòriques repartides per tot aquell bosc lluminós.

Però, és clar, quina mena de portal és una sola torre? Si aquella torre havia de donar l\’entrada al brillant recinte firal, li faltava alguna cosa. Li faltava un reflex, un mirall, un idèntic, una bessona que fos l\’altre extrem d\’una línia. Una línia invisible, com el llindar que els visitants creuarien per entrar a la zona de l\’exposició universal. I va passar: la torre operativa va tenir una bessona, igual per fora però diferent per dins. Seria una torre decorativa. Una torre que no serviria per res més que per ser vista des de l\’exterior, per resoldre la funció d\’entrada que s\’havia assignat a aquella construcció. Però res més. No caldria que ningú hi entrés, no caldria que un cop a dalt es pogués veure la vista panoràmica, no caldria que estigués plena de màquines, ni que constés de diferents pisos, ni que tingués les parets pintades, ni una bona ventilació. No. Perquè pocs hi haurien d\’entrar, allà dins.

Amb el temps, aquests rols han anat canviant fins arribar gairebé a confondre\’s. L\’una és el mirall de l\’altra i totes dues reflexen el campanar de Sant Marc, composant el què veiem com un miratge doble, una il·lusió òptica, un aleph en què és possible veure diverses dimensions temporals d\’un mateix cos succeint-se alhora. Proposem convertir les torres venecianes en un espai metafísic on aquestes nocions subtils puguin fer-se evidents.