Anna Dot

La Performance

2017
Intervenció per al cicle On és la performance? del Centre d’Art Maristany, a Sant Cugat, coordinat per Joana Roda.

[CAT]
La Performance és un personatge imaginari que vol desaparèixer. En general entenem que una performance consisteix en algú fent coses espectaculars en públic, com despullar-se, parlar durant 9 hores seguides i tota la pesca. Però la Performance no és així. És tímida, introvertida i força manipuladora. Aprofita el seu potencial performatiu per fer actuar als altres sense que se’n adonin. Els dona instruccions perquè facin coses concretes de manera inconscient. Dissenya uns escenaris que condicionen les maneres d’actuar del públic que venia a veure una performance. Ella prefereix que la seva feina la facin els altres, que ella d’espectacle ja n’ha tingut prou, que els 70 i tanta sang i tant de gore han fet molt de mal. La Performance coneix el seu passat, l’assumeix i actua en conseqüència. El seu objectiu és fer notar al públic que desconeix les performance tímides que, si fem cas al professor W. J. T. Mitchell, que una cosa tingui la capacitat de ser performativa vol dir que fa actuar als altres. La Performance vol ser performativa, més enllà de ser una performance. Vol desaparèixer i dispersar-se en els cossos dels altres; que els altres l’encarnin i siguin ells la Performance sense saber-ho, perquè -és clar-, si ho sabessin, no actuarien, perquè ells no han vingut a això, ells han vingut a veure una performance.

[ESP]
La Performance es un personaje imaginario que quiere desaparecer. En general entendemos que una performance consiste en alguien que hace cosas espectaculares en público, como desnudarse, hablar durante 9 horas seguidas y todo eso. Pero la Performance no es así. Es tímida, introvertida y bastante manipuladora. Aprovecha su potencial performativo para hacer actuar a los otros sin que se den cuenta. Les da instrucciones para que hagan cosas concretas de manera inconsciente. Diseña unos escenarios que condicionan las maneras de actuar del público que venía a ver la performance. Ella prefiere que su trabajo lo hagan los otros, que de espectáculo ya ha tenido bastante, que los 70 y tanta sangre y tanto gore han hecho mucho daño. La Performance conoce su pasado, lo asume y actúa en consecuencia. Su objetivo es hacer notar al público que desconoce las performance tímidas que, si hacemos caso al profesor W. J. T. Mitchell, que una cosa tenga la capacidad de ser performativa quiere decir que hace que los otros actúen. La Performance quiere ser performativa, más allá de ser una performance. Quiere desaparecer y dispersarse en los cuerpos de los otros; que los otros la encarnen y sean ellos la Performance sin saberlo porque -claro está-, si lo supieran, no actuarían, pues ellos no han venido a esto, ellos han venido a ver una performance.

[ENG]
Performance is an imaginary character who’s will is to disappear. Performances are generally understood as the action that takes place when someone does spectacular things in public, like getting naked, 9-hours-long-speeches and all that stuff. However, Performance differs from this. She is shy, introverted and manipulative. She profits from her performative potential to make others act. She gives them instructions to do specific things unconsciously. She designs scenes that determine the public’s way of acting. She wants her tasks to be carried on by others, she is tired of making spectacles, fed up with the 70s and all its blood and gore. She knows all her past, assumes it and acts consequently. Her goal is directed to all those who ignore the existence of shy performances. Her desire is to make them notice that, if we agree with W. J. T. Mitchell, to say that something has a performative aptitude means that it has the power to make others act. Performance wants to be performative, besides being only a performance. She wants to disappear and get diffused through the bodies of others; she wants the others to embody her, she wants them to be her without knowing it because -it is obvious-, if they were aware of it, they wouldn’t act, as they came to watch a performance.

20157362_1929003327371902_8596288761368659739_o

20229614_1929003627371872_7706863976794780905_o

Fotos: Lluís Tudela

Agraïments infinits/Agradecimientos infinitos/My infinite thanks to: Joana Roda, Andreu Dengra, Àngela (autora de la pregunta “On és la performance?”), Maria Josep (conserge del centre Maristany), tècnics i muntadors que ens van preparar l’espai, Lluís Tudela, Oriol Dot, Blai Marginedas, Aldo Urbano, Caterina Almirall, Alba Vilamala, Daniel Moreno Roldán, Quim Packard, Edu Ruíz, Eulàlia Rovira, Adrian Schindler, Bernat Daviu, Anna Pahissa, Núria Gómez Gabriel, Joana Hurtado, Borja, Xavi Cava, Lídia González, Carlos Herraiz, Marina Renee-cemmik, Maria Verdaguer, Joan Dot i tota la gent que va fer la Performance i que no sé com es diuen o que m’estic descuidant de mencionar.