I felt like I had myself walked into a visualization
2017
A cura de Francesco Giaveri.
Produït per ADN Gallery.
Aquest projecte es va exposar a ADN Platform, Sant Cugat del Vallès.
A la Bíblia se\’ns explica que hi havia hagut un passat en el que tots els humans s\’havien entès i havien aconseguit posar-se d\’acord per construir una torre que arribés fins al cel. En veure-ho, Déu va castigar-los per tal atreviment. Des de llavors, el fantasma del llenguatge viu en les seves veus. Des de llavors, no ens entenem.
L\’any 1952 el lingüista Erwin Reifler, un dels pioners de la tecnologia de la traducció automàtica, va pronunciar l\’eslògan: \”Give us graphio-semantically completely explicit texts, and the engineers will do the rest\”. La cursa per a la traducció automàtica s\’engegava amb força a universitats d\’arreu. El somni de la comunicació universal, frustrat després de la caiguda bíblica de la Torre de Babel, es recuperava, com si fos possible construir un nou edifici.
Encara ningú ha representat dues torres de Babel iguals, definitives i acabades i al llibre Se una notte d\’inverno un viaggiatore Italo Calvino descrivia una sensació. A l\’autor li semblava que avui, al món, existeixen \”solo storie che restano in sospeso e si perdono per strada\”.
Agraïments infinits: Francesco Giaveri, Miguel Ángel Sánchez, Jordi Vernis, Cristina Centelles, Jaume Mercader, Daniel Sors, Joan Casals (Aprentik), Joan Dot, Pablo Santa Olalla, Xavi Rodríguez Martín, Franz (Bla Bla Car driver from Kassel to Hannover, passing a bus at 220km/h while playing Weval\’s Half Age), Elisenda Soler i Marina Mascarella (Escola d\’Arts Plàstiques de Torelló), Júlia Torrentallé, Octavi Rofes, Laia Costa, Cristina Tañà, Eva Marichalar.