Dissociacions. Converses amb les obres de la Col·lecció MACBA

Quines veus sonen al museu? Què ens dirien les obres que hi ha exposades, si poguessin llegir-nos la ment i conversar amb nosaltres mentre passegem per les sales?

A partir d’aquests interrogant sorgeix la proposta Dissociacions. Converses amb les obres de la Col·lecció MACBA, una invitació oberta a tots els públics que vinguin a visitar l’exposició Col·lecció MACBA. Preludi. Intenció poètica i es vulguin deixar acompanyar per imaginaris, veus i pensaments informals que no acostumen a tenir incidència a les sales dels museus. Emmarcada en el programa Apadrina el teu equipament, és el resultat del procés de treball dut a terme entre el grup d’estudiants de primer de batxillerat de l’IES Consell de Cent, l’artista Anna Dot, l’equip docent responsable del grup i el Departament d’Educació del MACBA.

La proposta respon al desig compartit d’activar altres formes d’exploració del fet artístic a través d’un procés d’interpretació, imaginació i especulació sobre les obres de la Col·lecció MACBA. I d’obrir un espai d’investigació al voltant de la veu individual i la veu col·lectiva a partir del treball amb el text, l’acció i el dibuix.

El procés de treball s’ha dividit en dues etapes clau. En un primer moment, l’artista va plantejar l’encontre individual amb les obres a partir dels textos que conformen les cartel·les que acompanyen les peces, per imaginar-les i dibuixar-les sense haver-les vist. Amb les obres imaginades ens vam introduir a les sales de la Col·lecció. Aquesta trobada va fer emergir de manera col·lectiva paraules clau que sintetitzaven les idees principals que s’havien detectat durant la visita: colonialisme, absència, poesia, maternitat, comunisme, història, escriptura, infantesa…, en són només algunes. Aquesta primera etapa va finalitzar posant l’atenció cap al dins i el fora del museu, a través d’una acció inspirada en la peça Following Piece, de Vito Acconci, en la qual cada alumne va seguir una persona desconeguda, sense que aquesta l’arribés a veure, prenent apunts escrits i dibuixats sobre ella.

La segona etapa es va centrar a trobar la forma i els continguts específics de la proposta prenent en consideració tot el material treballat prèviament. Cada alumne havia de desenvolupar un personatge imaginari diferent, amb el detall més precís possible, i encarnar-lo a les sales de la Col·lecció amb l’objectiu de tenir una conversa amb les obres. Aquest exercici va donar lloc a múltiples escenes: robatoris, diàlegs amb el passat, discussions sobre racisme, reivindicació dels drets dels infants… que vàrem posar en comú i articular al llarg de les diverses sales, amb l’ajuda de les paraules clau sorgides durant el procés de treball. I que han pres la forma narrativa final de vinyetes i diàlegs sonors.