El viatge: una metàfora de la traducció

Resum

A finals dels 80 la caiguda del mur de Berlín i el posterior final de la Guerra Freda van representar la desactivació de fortes fronteres internacionals entre Occident i Orient. En aquell moment el desenvolupamet i la popularització de les tecnologies del transport van facilitar la mobilitat transnacional i, conseqüentment, van potenciar l\’interès de molts intel·lectuals pels estudis de la traducció. Les discussions sobre les problemàtiques de la traducció realitzades a partir dels 90 van comportar, entre altres recerques, una revisió de les metàfores de la traducció antecedents i la generació de noves imatges il·lustratives del traductor i la seva tasca. Una de les figures teoritzades és la del viatger, que principalment s\’equipara al traductor en tant que subjecte que es troba entre dues o més cultures.

Amb el present estudi tenim per objectiu analitzar les característiques i les pràctiques del viatger-traductor. Per fer-ho, ens basem en la literatura dels estudis de la traducció realitzada al llarg dels últims vint anys i analitzem un cas: la vida i obra de l\’artista Antoni Muntadas (Barcelona, 1942), que des dels anys 70 investiga qüestions de traducció intercultural per mitjà de la pràctica artística, el viatge, i l\’ús d\’eines característiques de l\’antropologia postcolonial. 

Paraules clau: traducció, postcolonialisme, antropologia, art contemporani, viatge.