Hablan por la mano

A les sèries de gravats de Goya que formen part de la col·lecció de Cal Arenas, Museu de Mataró, en falta un. El número 16 de la sèrie “Los desastres de la Guerra”. On deu ser? Què deu haver passat? Quan Goya estava treballant en aquestes sèries, s’estava quedant sord. El seu amic Camón Aznar Zapater explicava en una carta que Goya “habla por la mano”. De fet, se li atribueix un gravat de les lletres de l’abecedari fetes amb el llenguatge de signes. Si ens hi fixem, els personatges que protagonitzen les quatre sèries dels gravats de Goya presenten unes mans molt expressives. Podem imitar cadascun dels gests que veiem i, fins i tot, en alguns hi podem endevinar moviments semblants als de les lletres fetes amb el llenguatge de signes. I si aquests personatges ens estan explicant alguna cosa sobre l’absència del gravat número 16 a Mataró? Si en llegim totes les lletres i les ordenem com toca, pot ser que hi trobem la història que resolgui el misteri de l’absència de Mataró?

Després de buscar entre els gravats de Goya aquelles mans que semblessin lletres, vaig ampliar les que vaig trobar i en vaig fer unes planxes de coure, seguint els dibuixos de l’artista. Aquestes planxes funcionen com a escultures que projecten ombres fantasmagòriques sobre les parets de la galeria, com si les veus (o més aviat les mans) dels personatges que hi ha en els gravats es puguessin escoltar (o més aviat veure) per l’espai expositiu.