L’efecte vora

L’efecte vora és una noció de la biologia que serveix per anomenar el conjunt de fets que tenen lloc a partir de la trobada de dos ecosistemes radicalment diferents, com passa a la costa o allà on un camp acaba i comença un bosc. Pensem en els animals que viuen a la vora del riu. Per sobreviure, espècies com les granotes o les tortugues necessiten tant el medi aquàtic com el terrestre. Si ens preguntem de quin ecosistema formen part, si del riu o de la terra, haurem d’acceptar que aquests animals els trobem en ambdues realitats. Per què no considerem que les rutines d’aquests animals, amb els seus desplaçaments de l’aigua a la terra i de la terra a l’aigua, configuren un tercer ecosistema? O és que la normalitat d’una tortuga no implica trobar-se indistintament a tots dos llocs? Quan estem a la platja, podem marcar el punt exacte on comença el mar?

En emportar-nos la noció de l’efecte vora cap al camp de la geopolítica, veiem que aquesta idea és comparable amb la de frontera. Podem dir que un espai fronterer comprèn el conjunt d’actes que tenen lloc allà on es dóna la trobada entre dos estats diferents, cadascun dels quals es regeix per unes polítiques concretes que determinen les condicions de vida dels seus habitants. Així com les tortugues i les granotes ens compliquen la tasca de diferenciar rotundament entre dos ecosistemes, també els habitants de la frontera ens dificulten la divisió absoluta d’un territori. Amb aquesta selecció, hem volgut posar en diàleg factors que actuen com a condicionants dels espais fronterers, i que es relacionen i viuen formant les realitats on els humans identifiquem l’efecte vora.