La nit

Un dia vaig sentir que la nit era una manta. La vaig mirar i era un mapa. El vaig intentar llegir i era una història. Aleshores, l’Alícia em va dir que les estrelles són forats al més enllà. La seva llum ve de molt lluny.

“La nit” és una instal·lació de teixit i llum que ens manté en la nocturnitat de l’1 de novembre, data en que s’obre, diuen, el vel entre el món dels mortals i el dels inmortals; la nit en que la comunicació amb l’aquí i l’allà és més fàcil. És en la nit, també, quan no hi veiem, que ens permetem sentir d’altres formes, creure en intuïcions i empaties que, a la llum de la vista, potser no ens permetríem. És un objecte performatiu que fa que, tot el que passi a sota seu, escapi lògiques diurnes i s’encamini al Més Enllà.