Performance

El 2018 vaig fer una performance que es deia La Performance, al Centre d’Art Maristany, de Sant Cugat del Vallès. Jo encarnava l’esperit d’una performance que no era com les típiques. Estava tipa d’actuacions dramàtiques plenes de sang i molts sentiments. Li feia mandra cansar-se i volia que els espectadors fessin més coses, no només miressin. Així que La Performance era un personatge manipulador de l’espectacle, que a través d’actes molt subtils aconseguia passar desapercebuda i distreure la gent donant-els-hi ordres sobre coses que havien de fer per poder preparar la performance.

Quan l’Ana Palomo, del grup de recerca GETLIHC, de la UVic, em va convidar a pensar una performance pel I Simposi Internacional: Gènere, Art i Literatura Digital, em va passar la proposta de programa i vaig veure que en el lloc on jo havia de fer alguna cosa hi posava, de títol del que jo faria, “Performance”. Això em va recordar a La Performance del 2018 i vaig decidir recuperar aquell personatge sis anys després. En l’actualitat, si la performance era mandrosa, podia servir-se d’eines d’intel·ligència artificial perquè aquestes decidissin què havia de passar i gairebé ho fessin tot.

Així doncs, basant-me en el perfil d’instagram de Nicola Jane Hobbs, que reivindica la figura de la dona relaxada, i en la idea de l’artista i poeta Eugenio Tisselli, sobre la funció de les intel·ligències artificials per fer tota la feina i nosaltres, les artistes, per fi, poder-nos dedicar a descansar, vaig crear un ambient de relax per poder estar molt tranquil·la dedicant-me a demanar al Chat GPT que em dissenyés la performance i a la gent del públic que fes algunes cosetes.